Els poemes mes famosos

Alguns dels seus poemes més destacats.

Cants d'amor , que té 79 poemes ; Cants de mort , que en té 6 ; Cants morals , que en té 42 , i el Cant espiritual que només en hi ha 1

Llir entre cards

PLENA DE SENY: Són una mena de diàleg entre l'autor i una dama, "aimia". El poeta proposa a l'amada una relació més madura tant física com intel·lectual, per tal de superar els desitjos de la carn i els problemes espirituals. La dama segueix el seu caràcter passiu i tradicional i no li respon. El poeta se sent fracassat, i presenta una actitud negativa, però continua lluitant i escriu per resoldre els problemes que el turmenten, comença un nou cicle.

ALT E AMOR, D’ON GRAN DESIG S’ENGENDRA,...

Alt e amor, d’on gran desig s’engendra,

e esper, vinent per tots aquests graons,

me són delits, mas dóna’m passions

la por del mal, qui em fa magrir carn tendra,

e port al cor sens fum contínuu foc

e la calor no em surt a part de fora.

Socorreu me dins los térmens d’una hora

car mos senyals demostren viure poc.

Metge escient no té lo cas per joc

com la calor no surt a part extrema.

L’ignorant veu que lo malalt no crema

e jutja’l sa, puix que mostra bon toc.

Lo pacient no porà dir son mal,

tot afeblit, ab llengua mal diserta:

gests e color assats fan descuberta

part de l’afany, que tant com lo dir val.

Plena de seny, dir-vos que us am no cal,

puix crec de cert que us ne teniu per certa,

si bé mostrau que us està molt cuberta

cella per què amor és desegual.

LLIR ENTRE CARDS: sembla que dirigits a una altra dona, "dona Teresa". Ara el poeta s'allunya dels aspectes físics de la dona i considera l'amor com una absoluta contemplació com a única possibilitat d'assolir l'amor pur i això el separa de la resta dels hòmens. Davant la resposta negativa de la dama, March pren una activitat violenta i fins i tot se sent culpable perquè la dama s'ha decantat per amar "l'home pec", l'impur, el comú. Tot açò el du a una obsessió per la mort, que esdevé un tema constant en aquest cicle.

Cant a Teresa , XXII

Lleixant a part l'estil dels torbadors

qui, per escalf, traspassen veritat,

e sostraent mon voler afectat

perquè no em torb, diré el que trob en vós.

Tot mon parlar als qui no us hauran vista

res no valrà, car fe no hi donaran,

e los veents que dins vós no veuran,

En creure a mi, llur arma serà trista.